Fèlix Goñi i Roure

En Fèlix Goñi i Roure va morir a Barcelona, el 2 de juny de 1979, a l’edat de 20 anys, després d’esclatar-li un artefacte explosiu. Posteriorment, l’organització Terra Lliure, el va reivindicar com un dels seus militants caiguts en combat.

[@more@]

En Fèlix Goñi va néixer al Prat de Llobregat el dia 24 de novembre de 1958 i va morir el 2 de juny de 1979. Tenia, doncs, 20 anys. Als 17 anys, l’any 75, es va posar a treballar en una fàbrica d’indústries químiques del Prat de Llobregat.

Juntament amb en Martí Marcó i en Federic Bentanachs, companys que va conèixer a través de les lluites obreres de l’època i, sobretot, de la lluita independentista al voltant del final de les tradicionals ballades de sardanes dels diumenges a la plaça de Sant Jaume l’any 75, va formar un grup tot construint una sòlida amistat, que el portà a militar en els grups independentistes que actuaven des de la clandestinitat. En Fèlix havia mantingut contactes amb el PSAN del Prat i en Bentanachs amb el PSAN-P i els COLL (Col·lectius Obrers de Lluita), i van decidir entrar a les JRC, que eren les joventuts del PSAN-P; en Martí Marcó es va incorporar a les JERC. Tots tres teníem el propòsit de cercar la gent del FAC (Front d’Alliberament Català) per incorporar-se a la lluita armada.

El desembre de 1976, en Goñi, Bentanachs i un altre company llibertari van fer una acció contra un míting d’AP (Alianza Popular), antecessors del PP, al Palau dels Esports, en què parlaven els franquistes Manuel Fraga, Licinio de la Fuente i Laureano López Rodó.

L’acció va sortir bé i van poder fugir. Coneixedor de les nostres intencions, el patriota Manuel Cruells ens va suggerir la formació d’un grup armat integrat per gent més jove, ja que els membres del FAC que eren a EC eren molt madurs i estaven cremats policialment.

Així fou com en Martí Marcó i en Federic Bentanachs, amb la posterior incorporació d’en Fèlix Goñi, van fundar el grup AUE-EAC (Agrupació Unitària d’Esquerres-Exèrcit d’Alliberament Català), que tenia com a òrgan d’expressió “Cop de falç”. Després de diverses actuacions polítiques i armades, en què per exemple van tenir un ferit de bala durant la vaga de la Cia. Roca Radiadors (a la qual van donar ple suport), aquest nucli es va posar en contacte, a través del mateix Fèlix Goñi, amb elements del PSAN-P, els quals els hi van proposar que s’uníssin en la lluita. Després d’una assemblea, l’AUE-EAC es va dissoldre i els que van quedar (que éren el Martí Marcó, el Fèlix Goñi i en Federich Bentanachs) van sumar esforços amb els altres companys que provenien del PSAN-P i van fundar el que més endavant tothom coneixeria com a TERRA LLIURE.

La matinada del 26 de maig de 1979, un escamot de quatre membres, format per en Goñi, la seva companya, Griselda Pineda, Bentanachs i Quim Pelegrí col·loca un artefacte explosiu, amb dos quilos de goma-2 i mecanisme de rellotgeria, a les oficines de l’empresa Renault a la Travessera de Gràcia, cantonada amb el carrer Regàs. Un cop col·locat l’artefacte, se situen a cobert a les cantonades properes i esperen. Inútilment. Passat un marge de temps prudencial, retiren l’artefacte, el desactiven, i se l’emporten. Fetes les oportunes comprovacions, s’adonen que estan vius per miracle. La connexió elèctrica és incorrecta, i si en connectar el detonador no havia explotat tot, era perquè les piles estaven curt-circuitades feia estona i s’havien descarregat. Descobert l’error, acorden repetir l’intent al cap d’una setmana, la matinada del 2 de juny.

La data fixada es troben tots els components de l’escamot, i amb el cotxe d’en Bruc van a cercar l’explosiu a un dipòsit de la muntanya. Una estona més tard n’amaguen dos quilos prop de l’hipermercat Carrefour, a la carretera del Prat. Si les coses van bé a la Renault, repetiran l’operació al Carrefour, també de capital francès. Després, amb el cotxe van cap a la Renault i aparquen al carrer Regàs.

Mentre Griselda i Frederic es col·loquen a les cantonades de la Travessera amb Balmes i amb Gal·la Placídia, respectivament, en Fèlix i en Quim, dins del cotxe, fan les darreres comprovacions del circuit elèctric i connecten el detonador i la càrrega: dos quilos de goma-2.

Són més de les dues de la matinada. Surten del cotxe. En Fèlix camina davant, amb l’artefacte ja connectat, un error que pagarà molt car. Tres metres darrera seu camina en Ramon, que el cobreix. Tots dos porten pistoles Firebird a la cintura.

De sobte, per la cantonada del carrer Regàs apareix un vianant. En Fèlix, en un moviment nerviós, intenta amagar l’artefacte dintre de la bossa d’esports que porta a la mà. Amb aquest tràfec, es produeix un fals contacte en el mecanisme de rellotgeria, i se sent una explosió fortíssima.

A terra queden els dos cossos. El d’en Fèlix, destrossat, té la pistola incrustada a l’estómac. És mort. En Quim pateix profundes cremades al coll, la panxa i les cames, a més de nombroses incrustacions de metralla per tot el cos. Ha perdut dos dits d’una mà.

El 6 de juny és enterrament de al Prat de Llobregat, enmig de la vigilància policial i la negativa dels familiars a fer cap manifestació política. Hi assisteixen unes 500 persones. A en Quim Pelegrí li varen haver d’amputar dos dits, un testicle i un ull. L’explosió havia estat causada pel fet que el militant independentista portava el temporitzador i l’interruptor en la mateixa bossa.

La mort d’en Goñi, portarà a la detenció per part de la policia espanyola, dels seus tres companys, juntament amb en Josep Figuerola i Montserrat Ginestà.

La nota policial, que apareix uns dies més tard, aprofita el fet que les accions programades anaven adreçades a interessos francesos, en solidaritat amb els refugiats bascos, per qualificar els detinguts d’«etarras catalanes». La nota explica que els detinguts, juntament amb els ja morts Martí Marcó i Fèlix Goñi, constituïen el «brazo armado del IPC», del qual en Josep de Calassanç Serra i Puig, més conegut per «Cala», seria l’enllaç. L’IPC desmenteix rotundament aquesta afirmació, i els seus dirigents més significatius convoquen una roda de premsa als seus locals. És la prova de foc, però l’interès de la policia per detenir-los és molt més a llarg termini, com restarà palès més endavant.

De tota manera, i malgrat les afirmacions falses que pugui contenir la nota en allò que té d’interès a reprimir un sector determinat de l’independentisme, aquesta, juntament amb altres fonts, ens serveix per reconstruir la història d’aquesta primera fase de l’existència de Terra Lliure.



Comentaris tancats a Fèlix Goñi i Roure

Presentació

Amb aquest bloc es pretén estudiar i divulgar els fets d’armes del poble i la nació catalana al llarg de la seva història. Són molts els episodis de lluita i, sobretot de resistència, que el poble català ha protagonitzat, així com molts els herois, molts d’ells anònims, que ho han sacrificat tot per la glòria i l’honor del seu poble.

[@more@]



Comentaris tancats a Presentació