Martí Marcó

En Martí Marcó fou abatut a trets per les forces d’ocupació espanyoles el vint-i-sis de gener de 1979, una de les primeres accions de l’embrió del que més endavant seria Terra Lliure. Tenia 20 anys.

[@more@]

En Martí Marcó i Bardella, va néixer l’any 1959 en el marc d'una família catalana treballadora i republicana originària de Peralada (Alt Empordà).

Ja de molt jove va reflectir l'independentisme i participà en tots els moviments socioculturals catalans. Mecànic de professió, les seves afeccions eren l'escalada i el muntanyisme, juntament amb les ballades de sardanes, en les quals era un expert.

En Martí Marcó va ser un dels joves que va refundar i reoganitzar les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, després de l’any 1939. I després de les primeres eleccions del 1977 en Martí juntament amb militants provinents del PSAN-P, serà un dels fundadors de Terra Lliure.

En una de les accions, de la naixent TL, el 26 de gener de 1979, tres joves, amb els “malnoms” de Ramon (Joaquim Pelegrí i Pinyes), Bécquer (Martí Marco) i l'Anarco circulen pels carrers de Barcelona en un quatre llaunes. Qui condueix és el Ramon. Al seu costat, l’Anarco i, al seient del darrera, en Bécquer, el més jove de tots. Cadascun disposa d’una pistola Firebird, de 9mm Parabellum, amb dos carregadors. Tot és a punt per a l'acció. L'objectiu, l'assalt d'un transport de fons de Banca Catalana, prop de Piera. La nit abans han «aixecat» un cotxe, fent el pont del contacte elèctric, i l'han deixat aparcat a la cantonada dels carrers del Bruc i de la Diputació. Aquest cotxe, el faran servir per dur a terme l'acció i la primera part de la retirada, després el deixaran abandonat i faran la segona part amb el quatre llaunes.

En arribar al xamfrà on hi ha el cotxe, un imprevist els fa passar de llarg. Davant del cotxe en qüestió, i tapant tota possible sortida, hi ha un Land-Rover de la policia estacionat en doble filera, i un caporal fa la guàrdia, amb una metralleta a l’esquena. Els tres joves fan la volta a l'illa de cases i tomen a passar pel davant. El jeep continua en el mateix lloc. Tornen a passar de llarg.

Passen una tercera vegada i el caporal que ja s’havia fixat els dona l’alto. Algú cridà: «tira, tira!», i en Ramon accelera i surt del carrer del Bruc avall. Però el caporal munta la metralleta i engega una ràfega de trets contra el cotxe, que es fa escàpol. L'interior del quatre llaunes és l'infern. Algunes bales reboten per dins del vehicle i produeixen contusions als ocupants dels seients del davant. Al seient del darrera, en Martí està ajagut amb el cap amarat de sang. El cotxe enfila cap a Gràcia. En Ramon i l’Anarco veuen que el seu company no té salvació. Ja ha perdut gran part de la massa encefàlica i respira amb dificultat. En un carrer estret de Gràcia, aturen el cotxe al mig del pas, recullen les armes i se'n van deixant les portes obertes de bat a bat.

Quan arriben a una distància prudencial, telefonen a la policia municipal i l'avisen perquè vagi a recollir el ferit. La precaució és suplementària, car estan segurs que més d'un automobilista col·lapsat per l'embús ja ho haurà fet. Ells han fet tot el que han pogut, però la ràbia i la impotència els dominen.

La notícia va saltar a les primeres planes dels diaris. Un jove militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya havia estat metrallat en un control policial de Barcelona. El cotxe en què viatjava es va saltar el control, sense obeir les ordres d'aturar-se que li feien els policies de vigilància a la cruïlla dels carrers del Bruc i de la Diputació, un dels quals va disparar una ràfega de metralleta. Es va trobar el cotxe en el barri de Gràcia, amb el xicot greument ferit.

La veritat dels fets és que en aquell xamfrà on la policia muntava guàrdia residia un advocat que va tenir un paper decisiu en la inculpació de Txiqui (militant d’ETA i executat pel govern espanyol) en el Consell de guerra que li va costar la vida. Havia estat amenaçat de mort diverses vegades, de forma anònima o en nom d'ETA. Precisament per això, havia demanat protecció policial, i des d'aleshores una dotació de la policia armada vigila el seu domicili els matins, a l'hora que en sortia per anar a treballar. Això però no ho sabia cap dels integrants de l'escamot i la coincidència va ser fatal.

En Martí Marcó fou abatut a trets per les forces d’ocupació espanyoles el vint-i-sis de gener de 1979. Tenia 20 anys. Tres dies més tard moria a l’Hospital Clínic, sense haver recuperat el coneixement en cap moment.

L'enterrament de Martí Marcó, amb el taüt cobert per la senyera estelada, es va convertir en un enfrontament entre els militants d'ERC que no volien cap mena de manifestació pública, i els sectors independentistes, que pressentien l'aparició d'una nova dinàmica capaç de canviar les expectatives polítiques i volien retre homenatge al primer caigut en acció. Al mig, els companys d'en Martí serraven les dents i ploraven. Calia continuar. I cal continuar…
I com va dir en Martí: “la senyera estelada i llistada, surarà triomfant, sobre la terra dels lliures i la pàtria dels valents”.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.