Josep Antoni Villascusa i Martín

En Josep Antoni Villascusa i Martín va morir a Alzira, el 20 de juliol de 1984, a l’edat de 27 anys, després d’esclatar-li un artefacte explosiu. Ell era el puntal de l’organització Terra Lliure al País Valencià.

[@more@]

Josep Antoni Villascusa i Martín va néixer l’any 1957 a Quart de Poblet (l’Horta). De jove, juntament amb la seva família emigrà a Alemanya, com tantes altres, a la recerca de feina. En tornar als Països Catalans visqué entre Castelldefels i València, militant al Partit Socialista d’Alliberament Nacional on es va destacar, segons Josep Guia, “com un militant escrupolós, d’absoluta confiança i seriositat, i amb una consciència de classe impressionant”. Va estudiar peritatge químic i va treballar de cambrer. Toni Villascusa, que fou un dels impulsors de la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, i dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, decidí, en un moment donat donar el pas a la lluita armada i militar a Terra Lliure.

La matinada del 20 de juliol, arribà amb el seu cotxe a Alzira (Ribera Alta) i es va disposar a col·locar un artefacte explosiu, activat per un sistema elèctric de rellotgeria. Abans de baixar del cotxe fa les darreres comprovacions del circuit i connecta el giny a la càrrega explosiva. Baixa del cotxe i camina cap al seu objectiu, una oficina de l’INEM. Les oficines de l’INEM eren un dels objectius preferits pels escamots de Terra Lliure, atès el seu paper de gestors de l’atur i el seu rol objectiu contra la classe treballadora.

Però la bomba li esclata a sobre i en Toni cau a terra mortalment ferit. Ha perdut part d’un braç i de la cuixa dreta. A terra, al seu costat, la seva pistola Firebird, que duia per protegir-se. Als primers que corren per ajudar-lo, ja moribund, els hi va donar dos missatges: demanar que no li administraren antibiòtics (ja que seguia una dieta macrobiòtica estricta) i demanar que telefonin la seva companya Antònia Flores i els prega que li diguin que encara és viu. Després va perdre el coneixement, i ja no el recuperà més.

La seva companya, Antònia Flores, en assabentar-se’n, viatja des de Castelldefels, on viuen, fins a València, on ha estat traslladat en Toni en estat de coma. No aconsegueix veure’l i és detinguda en companyia de Núria Codina, que l’havia acompanyat en el viatge.

Gràcies a la trucada a la seva companya, militants independentistes se n’assabentaren del tràgic succés i van poguer netejar qualsevol mena de pista que hagués romàs a casa d’en Toni i Antonia, impedint que l’onada antirrepressiva afectés a altres combatents catalans. Tot i així, a Barcelona també són detinguts Jordi Moners, Jordi Solé i Caterina Castillo, tots ells militants del PSAN i naturistes, units a Toni Villaescusa per una antiga amistat. Van haver de romandre encara uns dies a la presó, fins que el jutge va decidir de posar-los en llibertat.

L’enterrament d’en Toni, va ser impressionant. El sepeli es visqué amb gran tensió al poble, amb els independentistes criminalitzats des dels diferents mitjans de comunicació. El seu pare, malgrat no compartir la seva ideologia, va demanar que la senyera estelada cobrís el seu taüt. «Ell no n’hauria volgut cap altra», va assegurar. Els seus companys, va portar al damunt de les seves espatlles el taüt amb el lluitador mort, des de l’església del poble fins el cementiri. La policia, en un darrer acte de prepotència, va impedir l’assistència de la seva companya l’Antònia a l’enterrament, argüint motius de seguretat. A més, durant la vetlla, només se li va permetre veure el cos del seu estimat només durant mig hora.

Punys en alt, Els Segadors i La Internacional van acompanyar les despulles en el seu darrer viatge.

La mort en combat de Toni Villaescusa va suposar un cop molt fort per a Terra Lliure. Ell era el puntal de l’organització al País Valencià, i un militant de grans qualitats humanes, sempre disposat a donar un cop de mà als companys en dificultats.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.