Les batalles del Bruc

Quan l’exèrcit napoleònic va entrar a Catalunya, l’any 1808, el poble català, va saber reaccionar i va bastir una resistència armada a l’ocupació. Entre el 6 i el 14 de juny de 1808 tingué lloc al Bruc, el primer enfrontament obert entre catalans i l’exèrcit francès.

[@more@]

L’any 1808 va començar l’anomenada Guerra del Francès, un conflicte bèl·lic entre la monarquia espanyola i França, que afectà greument a Catalunya, i que es va iniciar el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques, i va concloure el 1814, amb el retorn de Ferran VII al poder. Catalunya va ser la zona de la península que més va patir durant més temps l’ocupació francesa. Les tropes gavatxes dominaven viles i ciutats, però no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per l’exèrcit napoleònic. A més a més, per decret de Napoleó des del 26 de gener de 1812 fins al final de la guerra el maig de 1814, el Principat va quedar incorporat a l’Imperi francès.

Sota el pretext de l’ocupació de Portugal, Napoléo ensarronà a la monarquia espanyola, les primeres tropes franceses entren a Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Duhesme. Posteriorment entrarien les tropes de Chabran (que ocuparien el castell de Figueres), Reille i Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Lechi entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de camí a la seva destinació final, Cadis. El dia 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc. Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a Lleida. Paral·lelament, després de l’abdicació de Carles IV i del seu fill Ferran VII la corona espanyola va caure en mans de Napoleó el qual es va imposar per la força.

El 4 de juny de 1808 una columna francesa comandada per Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. També tenia l’ordre de passar per Manresa i Igualada. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El mateix dia 4 un gran xàfec va sorprendre a la columna francesa que es va aixoplugar a Martorell. Aquesta situació va permetre organitzar l’acció del Bruc que va tenir lloc el 6 de juny.

La columna francesa, procedent de Martorell i manada pel brigader Schwartz, es dirigí des del Bruc al Coll de Can Maçana, que era el pas obligat per anar al Bages. Quan s’hi acostaven, van començar a ser atacats per les guerrilles catalanes. Poc abans d’arribar al coll, l’increment del foc obligà Schwartz a emprendre la retirada vers Barcelona. Tot i que, segons sembla, el fort d’aquesta primera batalla es va desenrotllar pels entorns de Can Maçana, els gavatxos van ser atacats al llarg de la seva fugida per diverses partides de guerrillers. En aquest sentit, cal destacar l’actuació d’una partida bruquetana que atacà les tropes napoleòniques a la zona de l’antic pou de glaç, que hi havia entre el final del Bruc de Baix i Can Pasqual.

A més dels voluntaris i sometens de Manresa i el seu corregiment i d’Igualada i els seus pobles veïns, les forces que s’enfrontaren als francesos també estaven formades per soldats del Regiment de soldats suïssos número 1 de Wimpffen i soldats desertors valons escapats de la guarnició de Barcelona. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. El resultat de l’emboscada estratègica fou la retirada de la columna gavatxa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d’Abrera, quan es retiraven en direcció a Barcelona.

Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. El factor sorpresa ja havia desaparegut i les forces franceses comandades pel general Chabran eren molt més nombroses. Les forces que s’enfrontaren als francesos, dirigides per Joan Baget, cap dels Terços de Lleida, estaven formades pels propis terços de Lleida i soldats regulars -en total 1.500 soldats-, per voluntaris i sometents -en menor nombre que a la primera batalla. Una part considerable dels paisans s’havien retirat a causa de l’inici de la sega-, dues companyies del Terços de Cervera, la segona i quarta companyies del regiment suís de Wimpffen que estaven a Lleida.

Els gavatxos van arribar al Bruc amb dues columnes d’exèrcit, una que pujava per Collbató i una segona que seguia per la carretera. Els francesos després de l’enfrontament recularen de nou, deixant rere seu noves saquejades i crema d’edificis al Bruc. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d’enterrar el mite de la invencibilitat de l’exèrcit francès.

Aquestes foren les primeres derrotes serioses que tingueren les tropes napoleòniques a Europa i iniciaren una nova etapa al país. La derrota, a més, acabà amb el mite de l’exèrcit invencible napoleònic que fou vençut per unes forces populars mal armades i molt inferiors en nombre de combatents. La veu popular ha volgut que fos un jove timbaler el protagonista de la desfeta de l’exèrcit francès. La famosa llegenda del Timbaler del Bruc diu que la batalla fou encapçalada per un noi de Santpedor que amb els repics del seu timbal -degudament amplificats per les roques montserratines- va fer creure als francesos que el nombre de catalans era molt superior al real, fent fugir d’aquesta manera als invasors gavatxos.

Es parla que aquest jove, per alguns autors Isidre Llucà i Casanoves, nascut a Santpedor el 15 de març de 1791 i mort el 7 d’abril de 1809, va dirigir la batalla amb un timbal com els que utilitzaven a les confraries. L’assimilació del jove pot correspondre a la glorificació d’un combat guanyat per forces populars mal amades i fràgils enfront un enemic poderós i en teoria superior. La incorporació del timbal i el seu repic, sembla una aproximació al so de campanes que tocaven a sometent des de les diverses poblacions per convocar a lluita



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.